Contreure l'espai de Joan Ponç en uns centímetres de paper. Com es pot fer això? Doncs fotografiant la mort de prop. Un poema sobre Joan Ponç no pot il·lustrar ni de prop l'esperit enlluernador d'aquest personatge rebel.
Ara sabem que Jordi Carulla, juntament amb alguns amics i coneguts Dau al set, han iniciat un important treball de recerca de l'obra ponçiana. S'agraeix que, d'una vegada per totes, és reconegui el vertader DAU DE SET CARES. Les "sagreres" aplicades a l'art en aquest país no van deixar salvar aquesta obra que ha hagut d'esperar (i segurament seguirà encara massa amagada) molt de temps a ser visible. Dia 30 d'abril al CCCB de Barcelona s'inicia una nova etapa, amb la presentació de l'Associació. Endavant doncs, les atxes. La meva aportació inicial:
Degollats
Fes que totes les fosques tenguin pany
i els teus becs d’ala fibrada
caminin en direcció al color.
Cap llum podrà parlar de silenci
si topes, remogudes entranyes,
l’ànima a les ulleres de sol.
Serà pasta tovada i fusa;
terra esquerdada damunt els genolls
d’haver de mirar-te als ulls,
treure sang i fugir.
No serà de bades
trobar el llenç del paradís
al front de Joan Ponç.
Pau Vadell Vallbona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada