Assegut davant una paret emblanquinada
acluca els ulls
imaginant-se un contrast de colors.
de Blanc Brut de Damià Huguet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
POESIA ÉS TOT
Recitals, ànimes en descomposició, pintades, colors, sexe, amistats... tota la poesia es pot viure, es viu. Sentiu de fons aquella necessitat èpica de sentir-se infant? La poesia és resorgir del ventre de ta mare i experimentar les balustrades de la pell d'un ancià.
La poesia és tot.
Et seguiré d'aprop!
ResponEliminaEns llegim,
L'enhorabona.
ResponEliminaRes millor que encetar blocs, llibretes i págines en blanc, per estampar la genialitat i la energia que tan em fan gaudir els vostres poemes!!
Per molts anys Pau!
BB
Ué! (o no).
ResponEliminaBesades
uep putarrango !
ResponEliminacelebro aquesta nova esquerda a la paret del seny. jo torni a obrir ets ulls dàlmates emblanquinats de vostè.
bon cop de blog, defensors de las berra!
ResponElimina