25/12/10
14/12/10
Capses
abrigat per la serenitat de saber
que no sap, no sent, no naix.
De totes les malalties mentals del món sols en tasta el desig, nafra oberta directament de les paparres que surten de l'arena.
Els naix una setena cama, els xian secrets.
12/10/10
2/6/10
quin és el teu sembrat?
28/5/10
19/5/10
INSERT COny
Treu-me el neguit d’aquesta vesprada. Ets aquella deessa quitrànica que es llegeix el llibre dels feits i es capaç de cremar qualsevol barra de bar i llepar fins a l’extenuació. Ets aquella bèstia que
supura
ciment dels mugrons i immobiliàries del budellam. Ets la més puta i la més diva. Ets i ats un renill del Raval, un neguit del pardal, un ofec policial. Ets i ats la barjaula primerenca que s’amaga i no es trenca, que m’escup i ben contenta... ben calenta es publicita i promociona, mostra cuixa, cames enlaire perquè hi torni.
Ets un bell i antic negoci, incert cony! Incerta-li el bony i farà cash.
Estudiada, desitjada, gangrenada, reviscuda, passejada, violada, condemnada, foradada per grans cucs plens de greixos animats. Ets, fins i tot, de les més belles dels contorns, de les més depilades, esquerdades i escatades.
4/5/10
Saarbrücken

(fotos d'Olivier Lemarchand 27.04.10)
"Èpic und majestic" Espectacle poètic a la nació de Saarland.
Unes fotos de l'actuació i un agraïment a Maria Lacueva i a tota la gentea organitzadora d'aquell gran recital.
Poder portar la poesia fora, ximbombar versos èpics i crítics. Exaltar a la gent, cremar el poder i la fortor....
Gràcies a tots idò. (Pèl capell sempre endavant)
22/4/10
ESTERROSSANT A PEU, JAUME SERRA ANTOLOGAT

"El Silenci és bo.
Me’n consider
indigne."
_____________________________________
Jaume Serra Adrover
Va nèixer de pares pagesos, a Llucmajor, un 31 de desembre de 1934.
Féu els estudis al Seminari Conciliar de Palma. S’ordenà Capellà l’any 1957, a la Seu de Mallorca.
14/4/10
MÀRIUS SAMPERE
5/4/10
APÈNDIX CITY CAMINA
23/3/10
Percaceries de Sebastià Perelló
com descobrir el paranys de la vida
Percaceries, despulles. Sebastià Perelló ens fa presents les seves pròpies despulles, la seva carn en forma d’un llenguatge molt cortès i mesurat amb la maduresa d’un català depuradament català de Mallorca. No sé ben bé si l’autor es vol posar les clucales o cremar-les, però aconsegueix deslligar-se d’històries que fins i tot l’escarneixen. Tanmateix “l’ull tudat de l’embadalit / que s’esborra en la insignificança / és el destorbament...”
26/2/10
2/2/10
26/1/10
Pulp
13/1/10
ESBOSAMENTA INCOMPLETA D'UN FRAGMENT DEL QUE SERIA UNA OBRA TEATRAL SI ELS DIRECTORS I PROTAGONISTES S'HI AVENGUESSIN
LA CONTINÈNCIA (a mode de Lisístrata)
Hem trobat la inexperiència. Les grans boques dentades han aparcat a causa de les obres que s’hi porten a terme i, seguint la nova llei punidora, no podran engolir la perfecció del plaer mai més.
Efectivament, ens trobam davant un problema d’estat! Les manifestacions d’espontanis cada cop és més greu. Un nombre indeterminat de persones travessa tota la ciutat enfurida, destrossant tot el que troba al seu pas. La protesta continua encara. Amenacen al govern perquè derogui la llei d’obres públiques, en cas contrari, es veuran obligats a perforar ells els murs que protegeixen les obres o a auto-inferir-se plaer.
El conseller de Salut ha manifestat el seu rebuig a la violència i anuncia possibles canvis en el procés de reverginització. Possiblement els hospitals de la ciutat i comarques podran oferir un servei gratuït i públic, tot i que la mesura estigui subjecte a l’oferta de feina pública i a les moltes autònomes que treballen pel seu compte.
A més a més, des de l’ajuntament de la ciutat, i amb l’ajuda dels cossos policials, s’han distribuït nombrosos dipòsits de làtex per aquells incontinents que trobin la manera de donar-se plaer sense acudir a les boques dentades. Aquesta mesura, per contra, ha fet augmentar els casos de desqueixada anal.
Si les protestes no minven, segons anuncià l’alcalde, es procedirà a la vacunació massiva de la població per tal de retornar a l’estat sobri i auster, democràtic i de benestar que fens a les hores conduïa la nostra reglada societat.11/1/10
Qui em diria
la cadena del coll
em penja com un cor
estimulant-se amb les mans de l’altre.
Un cor blau i els ulls emblanquinats
et silvestren, t’espanten. No
volen la metzina que sovint et fa
ancorar el llot a les extremitats.