skip to main | skip to sidebar
emblanquinada

3/11/09

Camins bruts de fang



La literatura és una brutor. Els bruts són vividors de la poesia. La poesia és parasitària. Els paràsits ens exciten. L’excitació ens fa enravenar.

Ens encanta la poesia?

Publica Pau de sa Punta Grossa a les 18:36

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Amics i món

  • Associació Joan Ponç
  • Resilència Habitual
  • Glòria Julià
  • DCVB
  • Taller Llunàtic
  • La Cantàrida
  • Llunàtiques
  • Grifoll
  • Fèlix Pons
  • AELC
  • Bar hOriginal
  • Mag poesia
  • Pèl capell
  • Pesta poètica

Arxiu del blog

  • ►  2012 (6)
    • ►  de maig (4)
    • ►  de març (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2011 (4)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de març (2)
  • ►  2010 (19)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (3)
    • ►  de gener (3)
  • ▼  2009 (19)
    • ►  de desembre (3)
    • ▼  de novembre (5)
      • Quin crim han de cometre?
      • Ara toca Miquel BAUÇÀ
      • Camins bruts de fang
      • Com veure Miquel Bauçà
      • Per un pèl de Miquel Bauçà
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (7)
Powered By Blogger
 

POESIA ÉS TOT

Recitals, ànimes en descomposició, pintades, colors, sexe, amistats... tota la poesia es pot viure, es viu. Sentiu de fons aquella necessitat èpica de sentir-se infant? La poesia és resorgir del ventre de ta mare i experimentar les balustrades de la pell d'un ancià.
La poesia és tot.