Hem de descobrir quin és l’ordre de les coses desordenades. N’hi ha moltes, moltíssimes. La regulació de la carn. Títols que surten supurant paraules com semen caducat. Hem de fer l’ingrés del lloguer cada més, però no podem penjar un conill escorxat de la balconada (en cas de tenir balcó).
“Només volia pa
i xuclava cada nit
la verga del batle.
Només volia pa
i li fitoraven la vara
els dies de precepte”
(Pau Vadell, Convit al silenci ed. Viena)
“abandono el silenci.
la boca escup paraules,
i parlo, parlo, parlo.
què hi fa el que digui?
retorno a l’oceà dels mots banals
i tempto un horitzó sense naufragis.
m’esperen els miracles
a mig sopar.”
(Francesc Garriga, Camins de serp ed.62)
“...Una soga de pastilles blanques beneirà la tendra
ineptitud del meu cor davant la
inexperiència de morir. I serà sense
cap forma de dolor, ni d’ordre, perquè
tots els morts sempre s’enamoren de la terra.”
(Jaume C. Pons, Cilici ed. Moll)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada